Parlament 2010: propostes electorals

Dijous, 12 de novembre: debat electoral entre representants dels partits parlamentaris catalans al voltant del present i futur del sector públic. De seguida es fan evidents les coincidències i les discrepàncies entre les diferents forces polítiques.

Els consensos
Tots els partits advoquen per la reforma del sector públic, entesa com una necessitat ineludible i urgent. Sona a música ja escoltada massa vegades. Si ja fa temps que hi ha coincidència en la diagnosi (el funcionament de les administracions és clarament millorable, i això afecta el benestar i la competitivitat del país), i si la ciència de la gestió pública aporta solucions i eines suficients, com és que no ens n’acabem de sortir? I, sobretot, la gran pregunta davant els actuals càntics de sirena pro reforma: serà aquesta vegada diferent? O d’aquí a quatre anys repetirem la mateixa funció? Una hipòtesi personal: aquest cop sí, ara va de bo... si més no perquè la inacció seria suicida.

Més punts d’acord transversal: apostar per la figura del directiu públic, reivindicació d’una administració pública de qualitat, acceptació (amb més o menys entusiasme, segons els casos) de la col•laboració públic-privada, petició de consens -que hi ha qui vol materialitzar en forma de pacte nacional- a l’hora de transformar el sector públic... Bé, s’agrairien més concrecions, però no es pot negar que en l’afinació del discurs s’ha avançat força, els darrers anys.


Les divergències
Més enllà dels acords, però, el balanç dels darrers 4/7 anys no és òbviament el mateix per a aquells que han estat al timó del govern que per als que s’ho miren des de l’oposició. CiU denuncia un gran increment de personal en aquest període de temps (el PSC quantifica el creixement en 90.000 treballadors, i el relaciona amb la regularització de llocs i les “3 Ms”, a parts iguals). El PSC destaca les noves polítiques d’avaluació de la qualitat de les normes i el decret de règim jurídic del personal directiu dels centres educatius. ICV confessa que, a hores d’ara, hi ha més temporalitat a la funció pública que no pas al sector privat (déu n’hi do, per a un govern progressista). ERC es lamenta del fracàs de la llei de mesures d’ocupació pública.

Al mateix temps, la representant socialista qualifica de “molt bo” el sector públic, mentre que CiU el veu gran i desestructurat i explica que no es pot sostenir tal com és ara, i ICV admet que no és prou àgil i que s’ha de descentralitzar la presa de decisions. El PSC adverteix també que CiU vol aprimar els serveis públics, i subratlla que el model d’administració pública d’uns i altres és molt diferent.

A assenyalar, en tot cas, que CiU admet en to d’autocrítica que, trenta anys enrera, la Generalitat es va desenvolupar seguint un model semblant al de l’Estat (vaja, que es va perdre l’ocasió de bastir un model propi); i fer notar que els representants del tripartit no han dedicat gaire temps ni energies a presumir de feina feta (pel que fa a la reforma i millora del sector públic). I doncs?


Les particularitats
Acabem amb algunes de les propostes escoltades, que no deixen indiferent:

- Segons ERC, cal un organ de contractació únic. A més, convé una llei de transparència i accés a la informació pública, millorar la selecció de personal, i simplificar processos.

- ICV advoca per la recuperació del poder adquisitiu dels funcionaris, reduir la temporalitat, i el reforçament de les plantilles. També proposa una llei integral de la funció pública catalana, i una llei per a regular les externalitzacions, així com fer participar els sindicats en la definició del nou model d’administració.

-Ciutadans propugna la supressió dels consells comarcals i l’avortament de les vegueries (comentari: però no diu res dels ministeris que dupliquen funcions autonòmiques en matèries sobre les quals no tenen competències).

-El Partit Popular vol reconvertir i canviar l’adscripció de l’Oficina Antifrau de Catalunya, fent-la dependre de la Sindicatura de Comptes. Igualment, insta a elaborar una llei de descentralització i desconcentració de la Generalitat, propugna crear una Oficina Pressupostària (ERC respon que ja existeix) i una nova llei de pressupostos, i demana reduir el nombre de conselleries de 15 a 11.

-Pel seu cantó, el Partit dels Socialistes de Catalunya parla de “posar en valor” la funció pública, de millorar les carreres professionals, d’atreure talent, d’avaluar l’acompliment...

-Per últim, Convergència i Unió ressalta els conceptes de “passar comptes”, administració professional (no polititzada), requerir la col•laboració del sector privat, i plantejar una reforma que abasti totes les dimensions del sector públic (des de l’organització al funcionament, passant per la despesa, les estructures, etc).

Segur que els partits tenen moltes altres propostes en cartera (vegi’s els links als programes respectius), però aquestes han estat les que ells han volgut destacar. Que cadascú jutgi en consciència. Els meus comentaris personals: 1) hi ha propostes de sentit comú, però altres són per posar-se a tremolar, si s’haguessin d’aplicar; 2) per a certs partits, no passa el temps: no canviaran mai; 3) fa la sensació que alguns obliden que els 7 darrers anys han estat al govern; 4) esperem que aquesta vegada les mesures interessants no tornin a quedar-se al paper.