tag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.comments2013-11-16T17:02:07.445+01:00Institut ÀgoraAntoni Biarneshttp://www.blogger.com/profile/12682771070297462295noreply@blogger.comBlogger18125tag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-9091057599524360162012-01-28T10:08:47.213+01:002012-01-28T10:08:47.213+01:00Això, o la insubmissió fiscalAixò, o la insubmissió fiscalAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-78733570407508850932011-09-02T13:57:59.469+02:002011-09-02T13:57:59.469+02:00En Xavier Sala Martin ha fet recentment una propos...En Xavier Sala Martin ha fet recentment una proposta en la mateixa direcció: http://tinyurl.com/3skctnxAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-27494530694666457672011-01-24T09:34:15.667+01:002011-01-24T09:34:15.667+01:00Estaria bé. L'únic dubte és si podria arribar ...Estaria bé. L'únic dubte és si podria arribar a implementar-se. Imagino que hi hauria moltes resistències. Però valdria la pena.<br />RAMONAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-14164110078798910412010-09-02T20:06:24.886+02:002010-09-02T20:06:24.886+02:00Estic bastant d'acord amb els arguments que ha...Estic bastant d'acord amb els arguments que has exposat en aquest article. Si observem la realitat global, es pot veure que Europa ha perdut pràcticament el tren. I més en el cas espanyol i català, on la màxima aspiració a nivell laboral continua essent la recerca de la seguretat i la estabilitat laboral a tota costa, en detriment de la iniciativa privada i el encara llunyà concepte de "risc".<br /><br />Personalment, opino que des d'Europa s'hauria d'aprendre la lliçó dels nous mercats emergents i potenciar l'emprenedoria. Però, és clar, no esperem pas a una llei estatal per començar-hi.Eduard Lópezhttps://www.blogger.com/profile/12955593836206401114noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-84535743286052770402010-05-23T18:36:51.611+02:002010-05-23T18:36:51.611+02:00Em sembla molt adient el títol triat. En tot aques...Em sembla molt adient el títol triat. En tot aquest gran teatre (on es parla de no gastar però no de com generar els ingressos necessaris per continuar fent) trobo a faltar un exercici d'Equitat referit a les despeses sumptuàries de mantenir una monarquia (o almenys reduir l'aportació de l'Estat en igual proporció a la dels funcionaris). Congelem les aportacions al desenvolupament però no es diu res del manteniment de les "operaciones de paz" ni es diu res de la innecessarietat d'anar comprant armament per valor de milions d'euros al senyor Obama que, sembla, ens mana es retalls.Josep Maria EVnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-29685136755051194502010-02-27T13:10:55.582+01:002010-02-27T13:10:55.582+01:00En el seu moment publicarem el llistat de les virt...En el seu moment publicarem el llistat de les virtuds públiques i administratives, que òbviament també hi són, però la millora del sistema passa per identificar i corregir els pecats que eviten que tant el Govern com l'Administració facin bé el seu paper, no pas per cantar-ne les lloances. I menys encara per consolar-se en els defectes del sector privat (ja fa molt de temps que els teòrics han demostrat que hi ha "fallos" tant en l'àmbit públic com en el privat i àdhuc en el tercer sector). <br /><br />Personalment, si no cregués en la necessitat d'un sector públic fort (que no pas gran) i eficaç, no hi hauria pas dedicat la meva vida, tant els anys de formació (ciències polítiques, gestió pública) com els de pràctica professional. Ara bé, precisament perquè conec bé aquest món, tinc molt present els nombrosos problemes que arrossega i que repercuteixen en el país, de manera que faré tot el que estigui en la meva mà per a contribuir a superar-los. Els que s'estimen i creuen tant en la Política com en l'Administració farien bé de fer el mateix.Antoni Biarneshttps://www.blogger.com/profile/12682771070297462295noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-77126861454343987652010-02-22T00:22:05.499+01:002010-02-22T00:22:05.499+01:00Una lectura ràpida del darrer text em deixa la tri...Una lectura ràpida del darrer text em deixa la trista sensació que el pecat mortal de la proposta és tenir fonament únicament en els "pecats" de l'administració sense atendre a les moltes virtuds que conté el sistema públic. Al meu entendre cau en el tòpic que tot allò públic és negatiu i millorable mentre que lo privat és positiu i copiable. Doncs no hi estic d'acord. El sistema de garanties públiques, les maneres d'actuar, els controls i, en el fons la finalitat última del bé comú per damunt dels interessos particulars per legítims que siguin, han de preservar-se.<br />Sovint confonem la "política" amb l'administració i són coses diferents, que s'influeixen, que s'interrelacionen però diferents o almenys haurien de ser-ho. Efectivament cal un procés de "reinvenció" de tot allò relacionat amb la cosa pública però crec que s'ha de produir una anàlisi tant dels defectes com de les virtuds i si es posa en relació amb lo privat també s'ha de fer igual anàlisi perquè l'acció privada (aquesta a la qual externalitzarem, per exemple) també conté múltiples exemples d'incorrecció, desaprofitament de recursos, lentitud, i equivocació d'objectius (qui no ha pensat en la reducció de despeses reduint la qualitat del servei, per exemple)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-22655590527141938932010-02-13T18:37:14.501+01:002010-02-13T18:37:14.501+01:00Bé, coincidirem en què cada cosa té el seu 'te...Bé, coincidirem en què cada cosa té el seu 'tempo', i que la prioritat és fer les coses ben fetes. Ara bé, com que allò més comú és que aquest 'tempo' es sobrepassi, crec que el discurs de la necessitat de fer via és útil.<br />De totes maneres, el debat sobre l'agilitat del món públic és encara més pertinent quan es tracta de veure com reaccionem als canvis en l'entorn. I aquí sí que hem de reconèixer que el ritme del món avui és molt viu i això ens obliga a accelerar el nostre pas. La qüestió, doncs, és com combinar aquesta pressa amb el fer les coses ben fetes.Antoni Biarneshttps://www.blogger.com/profile/12682771070297462295noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-30211865693391916212010-02-13T18:29:20.809+01:002010-02-13T18:29:20.809+01:00Benvolgut:
D'acord en què l'administració ...Benvolgut:<br />D'acord en què l'administració i el govern són en darrera instància persones, i per això reflecteixen les virtuds i les misèries de la societat de la qual emergeixen. En aquest sentit, molts problemes 'públics' són, en realitat, problemes de la societat. Dit això, també és cert que les regles de joc i el sistema d'incentius (i desincentius) que modelen i regeixen les administracions, expliquen part de les singularitats que hi descobrim. La fragmentació administrativa té arrels en això, i no sempre es tracta de 'problemes': per exemple, els valors democràtics obliguen a conviure institucions de signe divers i a practicar un govern relacional, quan en canvi a l'empresa privada és més fàcil practicar un autoritarisme vertical harmonitzador. <br />D'altra banda, les competències es poden delimitar millor,sí, però mai del tot, i finalment allò decisiu serà la voluntat d'entendre's de tots els actors (públics i privats).<br />Qui assenyala l'una? De vegades, els fets. Vegi's, si no, el consens majoritari que fa que actualment s'assumeixi que calen canvis en el sistema de pensions si volem que sobrevisqui. Altra cosa serà si hi ha valor per a agafar el toro per les banyes: aquí tenim un nou 'pecat públic', la falta de coratge i de lideratge.Antoni Biarneshttps://www.blogger.com/profile/12682771070297462295noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-90874146935934776032010-02-07T20:59:35.611+01:002010-02-07T20:59:35.611+01:00Voleu dir que el problema és a l'administració...Voleu dir que el problema és a l'administració? No hauríem de reflexionar, sense desconèixer problemes però també reconeixent les virtuts, d'allò que des de la societat pretenem que ens proporcioni aquest ens intangible que anomenem com "administració"?.<br />Allò que fan les administracions respon a allò que fan les respectives societats. Societats encapçalades per les persones amb la responsabilitat de legislar i que no han estat capaces d'establir, entre d'altres coses que causen els pecats que revisem, mecanismes clars de determinació d'àmbits competencials o de finançament. <br />Em quedo en la darrera frase: sumar esforços i per a i això ha d'incloure necessàriament a tota la societat. Anar a una com diuen alguns, això és un concepte indeterminat encara que sembli estrany si no establim unes regles que ho clarifiquin. Qui assenyala on és l'una? <br />Josep MariaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-81258927129972510622010-01-16T17:57:05.635+01:002010-01-16T17:57:05.635+01:00Certament la lentitud com a sinònim d'innacció...Certament la lentitud com a sinònim d'innacció és negativa sens cap paliatiu però entenc que convindria no deixar-se portar pel paradigma que les coses fetes ràpidament són sempre millors. En la societat en la qual ens toca actuar (com a gestors públics ens hem d'enfrontar amb la demanda d'un resultat immediat de totes les coses, en la satisfacció urgent de les nostres necessitats i expectatives per molt forasenyades que siguoin. Ho volem tot i ara. Doncs jo sóc de l'opinió que les coses s'han de fer al tamps que cal. Sense pausa això si, però també sense desatendre aqull lapse de temps que ens ha de garantir arribar a les solucions més correctes amb plena garantia dels drets de tothom. En els darrers temps estic vivint un excès de "informlitat" o "aformalitat" perquè "d'aquesta manera superem la burocràcia= acció enlentida però caient en el pecat mortal de no complir els formalismes públics (notificacions o reclamació de documentació per telèfon, manca d'identificació del funcionari/a que tramita (aixói qualsevol pot gestionar i es pot avançar més depresa)... Doncs jo prefereixo la lentitud que em permet tenir la notificació en temps i forma i saber a qui correspon l'expedient en cada moment ...<br /><br />Josep MariaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-35634382415467970102010-01-07T18:48:06.688+01:002010-01-07T18:48:06.688+01:00Josep Maria: ens cal una nova administració (i una...Josep Maria: ens cal una nova administració (i una nova política) per al món nou en què ens ha tocat de viure. I al capdavall, una administració no és sinó un conjunt de persones actuant d'acord amb unes determinades regles de joc (jurídiques, culturals, psicològiques...). Canviem les regles, i començarem a canviar l'administració i el món.Antoni Biarneshttps://www.blogger.com/profile/12682771070297462295noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-43755077805181568532010-01-07T18:42:25.875+01:002010-01-07T18:42:25.875+01:00"Hem de saber cap on volem anar", afirma..."Hem de saber cap on volem anar", afirma en Josep. Del tot d'acord. Ara bé, que no ens passi allò de la "paràlisi per anàlisi". Quants Plans Estratègics, Directors, Sectorials... no s'han fet, i marquen camins, però després dormen la son dels justos als prestatges? I és que -sobretot quan allò que cal fer no és senzill ni popular- sol faltar la Voluntat.Antoni Biarneshttps://www.blogger.com/profile/12682771070297462295noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-27498299503186062462010-01-07T18:38:03.018+01:002010-01-07T18:38:03.018+01:00"Per què passa això? Per on comencem?", ..."Per què passa això? Per on comencem?", pregunta en Josep Ramon posant el dit a la llaga. Un avançament de la resposta que desenvoluparem en futurs posts: la clau són els incentius (i tot allò que els configura), i no penso només en els que no hi són però hi haurien de ser, sinó sobretot en els incentius tan poderosos que ja existeixen i que porten a l'actual status quoAntoni Biarneshttps://www.blogger.com/profile/12682771070297462295noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-7487274818164953492010-01-07T15:26:36.815+01:002010-01-07T15:26:36.815+01:00Al costat dels molts canvis que ens toca viure (de...Al costat dels molts canvis que ens toca viure (des de la dissolució de les ideologies fins a les noves economies generades per la manca de moviment de diners ...)resulta un món d'incerteses on l'administració (i aquí convindria separar la cosa de les persones que li donen forma) ha d'entrar a analitzar -de manera crítica- la seva funció i el seu funcionament.<br />Crec que parlem de l'Administració però, realment, ens referim a l'estructura oficial construïda per homes i dones que han acabat configurant una classe.Coincideixo que seria interessant pensar-hi.Es pot fer analitzant com a la França neoconservadora han suportat una vaga d'ensenyants o de les estructures ferroviàries o si fóra possible aplicar les reformes alemanyes. Tenint present que han estat supòsits de com aconseguir economitzar més que, entenc jo, no pensar el què fan i perquè ho fan.<br />Josep MariaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-85965839009883287842010-01-05T09:01:16.061+01:002010-01-05T09:01:16.061+01:00Tan important com canviar és saber canviar. No té ...Tan important com canviar és saber canviar. No té sentit la modificació d'esquemes o la reforma dels dispositius si no existeix un propòsit previ definit a partir d'uns objectius específics que neixin d'una diagnosi acurada. Ens hem de moure, d'acord, però hem de saber cap on volem anar. Si no és així, invertirem esforç i recursos en intentar bellugar organitzacions que tendeixen a l'esclerosi sense obtenir cap resultat. I el que és encara pitjor: haurem generat anticossos que previndran i sufocaran qualssevol intent de reforma. <br /><br />JosepAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-6766435398813707722010-01-04T13:56:42.191+01:002010-01-04T13:56:42.191+01:00Totalment d'acord amb la diagnosi de la situac...Totalment d'acord amb la diagnosi de la situació; ara ens hauriem de preguntar potser varies coses mes: perquè passa això?, què es pot fer per modificar-ho? ... per on comencem? ...<br /><br />Josep RamonAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-42146934349632998.post-81449938400180713272009-09-27T20:20:23.081+02:002009-09-27T20:20:23.081+02:00Tens tota la raó del món. Per la meva experiència,...Tens tota la raó del món. Per la meva experiència, això no té remei, però sí que té un límit. Passat el límit, ve el caos. <br />Potser no hi arribarem, aquesta vegada, però llavors passarà com amb les dietes d'estiu: un cop s'ha superat la prova del bikini (la crisi), tornarem a despreocupar-nos-en fins a la propera patacada.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/08264058231129459386noreply@blogger.com