Candidats municipals: a la recerca de superherois/nes?

El perfil de l’Alcalde/ssa òptim per al proper mandat municipal (2011-2014) és més exigent que mai. En primer lloc, el futur Batlle haurà de ser un bon administrador de l’organització municipal, capaç de treure el màxim de partit d’ella en un context en què els recursos disponibles minvaran i les necessitats ciutadanes augmentaran.

En segon lloc, l’Alcalde del 2011 haurà de ser un polític igualmente eficaç a l’hora de contribuir a la generació de riquesa i llocs de treball al seu territori. A aquest efecte, haurà de ser proactiu, disposar d’una estratègia intel•ligent de desenvolupament i d’adaptació de l’economia local a l’escenari de la post-crisi, fer de l’Ajuntament un motor de recuperació i dinamsme de la ciutat, i anar a buscar inversions -privades i públiques- allí on calgui.

Encara, l’Alcalde ideal dels propers anys haurà de ser capaç de garantir una bona convivència ciudadana malgrat la tendència creixent a l’increment de conductes incíviques i insolidàries, malgrat els problemes crònics d’inseguretat i delinqüència, i malgrat la gran heterogeneïtat de les societats actuals (que fa més difícil els consensos i els compromisos).

En conclusió, l’Alcalde desitjat ha de ser tant un politic hàbil com un gestor eficaç i un incansable emprenedor. Però tant important com això, ha de comptar amb un model i projecte de ciutat adequat, ha de formar un equip de col•laboradors interns -regidors i professionals municipals- que compensi les seves mancances (perquè ningú és perfecte) i que siguin líders ells mateixos, i ha de de saber mobilitzar la comunitat i infondre-li confiança.

En conjunt, estem demanant un conjunt de competències difícils de reunir en un sol home o dona. És possible trobar candidats així? No és una tasca impossible, però es fa més complicada des del moment en què ser polític no està de moda, el malhumor ciutadà passa factura, i les compensacions pel sacrifici que exigeix fer política municipal són ben poques. Però, si més no, partint dels candidats amb què es compti, cal recordar que els líders també es poden formar i que poden millorar amb la pràctica.

La rerabotiga dels impostos

Ara que les administracions més diligents ja comencen a treballar en l'elaboració dels pressupostos per al proper any, és un bon exercici rellegir el capítol X dels "Sofismes econòmics" -petits contes amb moralitat inclosa- de Bastiat.

El text (que podeu trobar a http://bastiat.org/es/recaudador.html), escrit al 1848 per l'economista i polític francès Frédéric Bastiat, es titula "El recaptador", i explica de forma divertida la conversa que sostenen un vinyater i un recaptador d'impostos quan aquest darrer visita l'agricultor per a endur-se-li 6 dels 20 barrils de vi que ha produït, i li va explicant el destí que tindrà cada un d'ells. Podríem fer l'equivalent d'aquests usos als nostres temps, i quedaríem no menys preocupats que els lectors de la historieta dos segles enrera.

La fàbula no s'ha d'entendre com un al·legat cec contra els impostos, sinó com una invitació a ser molt curosos a l'hora de desviar recursos de les famílies i de les empreses cap als organismes públics, i com una exigència a treure el màxim de valor d'aquests recursos manllevats.

PD: Per cert, avui ja no serien 6 barrils sinó al menys 8. I alerta a la reflexió que fa Bastiat al conte sobre alguns polítics: continua essent de plena actualitat.