Morositat administrativa

Al 2011, el termini mitjà amb què l’Administració Pública va pagar als seus proveïdors va ser de 162 dies (al 2010 havia estat de 157: anem enrera). No és, aquest, un mal universal: a Finlàndia paguen de mitjana a 24 dies, i a Alemanya a 35. I cal recordar que la llei espanyola obliga el món públic a pagar com a màxim a 40 dies.

De solucions n’hi ha, com les que proposa la Plataforma Multisectorial contra la Morositat:
-Que s’elabori un pla per eliminar el deute històric de les Administracions Públiques amb els proveïdors, mitjançant la periodificació dels pagaments al llargs dels 4 o 5 propers anys. A canvi, però, que les administracions compleixin de forma estricta la llei en les noves obligacions que contreguin
-Que es desenvolupi un règim sancionador eficaç
-Implantar el criteri de caixa en el pagament de l’IVA
-Permetre que les empreses puguin utilitzar les devolucions fiscals pendents d’abonament com documents de pagament, descomptables en entitats financeres
-Establir comptes corrents tributaris amb les diferents Administracions per poder compensar deutes creuats (ex. deixar de pagar l’IBI a canvi d’una factura pendent de pagament de l’Ajuntament).

Està clar que si les empreses i els autònoms no se’n surten, el país (i les seves Administracions) no se’n sortirà. I és evident que no es pot exigir al món econòmic allò que el sector públic no està disposat a complir. Per això s’ha d’actuar ja, recordant que des de que es va iniciar la crisi, han desaparegut un terç de les nostres empreses. Alguna cosa hi deu tenir a veure la morositat administrativa…