Pecats capitals del sector públic: 3) La falta de transparència

Abans del retorn a la democràcia, el món públic no estava avesat a passar comptes. No calia: l’acció governamental no es podia discutir, i per tant tampoc calia explicar-la -més enllà de la propaganda-. Actualment, però, la transparència és obligada. Primer, perquè el ciutadà té dret a conèixer i debatre què fa l’executiu (i el legislatiu, i el judicial) amb els recursos financers i de poder que s’han posat a la seva disposició per a servir a l’interès col•lectiu. Quins objectius s’estan perseguint? Fins a quin punt s’estan assolint? Amb quin cost i repercursions? Quin és el procediment a seguir? Qui és responsable de tal matèria?... Aquestes i mil altres preguntes han de tenir respostes clares i a l’abast.

En segon lloc, la transparència és imprescindible perquè actua com a motor de progrés, en tant que porta a l’autoexigència. L’opacitat només interessa als incompetents i als aprofitats -que no resistirien l'escrutini públic-. D’altra banda, la informació és la matèria primera bàsica de la Societat del Coneixement, de manera que no té sentit -tampoc econòmic- amargar-la. Al revés: hauria d’existir la possibilitat, per part de qualsevol, d’accedir a totes aquelles dades i informacions de què disposa l’administració que poden ser d’utilitat a algú (sempre i quan no plantegin problemes de privacitat o de seguretat).

En conclusió, necessitem llum i taquígrafs, i per aquest motiu cal exigir que, més d’hora que tard, s’aprovi una llei d’accés a la informació que garanteixi el “dret a saber” de la societat. Però sense necessitat d’esperar a noves normatives, ja des d’ara els governs no tenen excusa per a no complir amb la legislació vigent (per exemple, pel que fa a l’accés dels grups d’oposició a les informacions que precisen per a desenvolupar la seva tasca), i res no els impedeix tampoc prendre iniciatives pròpies que els facin més transparents. En paral•lel, des de la Societat civil cal que es presti atenció i se segueixi aquest tema. Lloable, per exemple, és l’esforç que està fent en aquest sentit l’organització Transparency International (http://www.transparencia.org.es) publicant cada any un Índex de Transparència dels Ajuntaments espanyols. Per cert, al 2009, al capdavant del rànquing se situà l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.