Perú i la dolça decadència d'Europa

No hi ha com sortir uns dies del país i prendre distància per a adquirir la perspectiva que a vegades ens manca per jutjar la nostra realitat. I en aquest sentit, un recent viatge professional al Perú m’ha reafirmat en la convicció que Europa -i especialment la nostra, la del sud- està perdent la partida de la Història.

Mentre a la Unió Europea estem encara en plena recessió i recreant-nos en bronques i lamentacions estèrils, Perú està creixent sòlidament a un ritme del 6% anual. No és cap excepció: les economies de la majoria de països llatinoamericans i asiàtics també estan fent un bon paper. Quin és el seu secret? Simplement, s’hi posen. Però la clau no està en allò que ells fan (que és simplement aplicar el que els hem predicat -esforç, qualitat, tecnologia, obertura... -), sinó en el que nosaltres no fem.

Els europeus estem assistint en directe i amb plena consciència al nostre final com a protagonistes de la historia, i allò més curiós és que no hi fem res. Som un continent de molta diagnosi i poca acció, que parlem a tota hora d’innovar i reformar però que mai trobem el moment per a materialitzar els canvis. I si baixem a nivell de país, als mals anteriors els catalans encara n’hi hem d’ afegir una colla d’addicionals de ben nostrats: la nostra propensió infinita a celebrar derrotes més que a cercar victòries, el nostre estil de vida estat-depenent, la deriva corporativista que ho presideix tot, la pèrdua del gust per arriscar, la resignació davant de l’Espanya que ens ignora i ens maltracta...

A aquest pas, quan arribem a mitjans de segle, no sé si bona part d’Europa serà ja el parc temàtic i la reserva de jubilats que alguns auguren, però segur que no mirarem més per sobre de l’espatlla ni al Perú ni a molts d’altres països que avui tractem amb condescendència . Aprofitem les vacances, doncs, per a donar-nos una volta pel món i despertar d’una vegada.

PD: Cert: els països emergents continuen tenint moltes carències, els seus desequilibris interns són grans, els cabdillismes I la corrupció hi continuen representant un gran llast, falten infraestructures... però en definitiva, això no és res que no haguem també passat nosaltres en algun moment. Se’n sortiran.