Joseph Napolitan, In Memoriam

Si haig de destacar un fet (procés al marge) d’aquest 2013 que ara finalitza, seria la mort de Joseph Napolitan aquest mateix mes de desembre. El vaig conèixer ja fa bastants anys en un congrés de l’Associació Internacional de Consultors Polítics -de la qual ell havia estat cofundador-. Era una persona senzilla i accessible, malgrat l’aura de gurú que sempre el va acompanyar.

Però perquè mereix Napolitan un record especial? D’entrada, ell fou el “pare” de la consultoria política i electoral moderna. Al llarg de la seva vida, Napolitan va assessorar centenars de campanyes electorals arreu del món (entre elles, la de Kennedy al 1960) i a ell se li atribueix la creació del concepte mateix de “consultor polític”, un ofici al qual va contribuir decisivament a donar forma i a popularitzar (malgrat la qual cosa avui continua essent veritat allò que ell ja lamentava: “la majoria de campanyes no saben com utilizar correctament els seus assessors”).

Napolitan era el mestre. D’ell hem après l’essencial de l’art de les campanyes polítiques i electorals, coses que avui ens semblen de sentit comú -però que abans s’ignoraven i que actualment encara es descuiden massa sovint-, com ara que l’estratègia és l’element més important de qualsevol campanya (per això també deia: “la quantitat de diner a gastar és menys important que com es gasta”), que el timing és crític, o que el missatge ha de ser clar i comprensible. En la mateixa línea de pragmatisme i de tocar molt de peus a terra, Napolitan advertia que les enquestes són essencials però hom no s’ha de deixar enganyar per elles, que no ens hem d’oposar a tot el que vingui -propostes o declaracions- dels adversaris, i que el que una cosa sigui diferent no significa que sigui millor.

Napolitan no era cap Maquiavel entestat en manipular els electors i disposat a tot per guanyar. Al contrari. Els que el vàrem tractar som testimonis del respecte que li mereixia la gent, i en aquesta actitud hi havia tant de qualitat humana com de saviesa professional (perquè al final, la gent reacciona segons com se sent tractada). Una de les seves màximes de capçalera era: “Mai s’ha de subestimar la intel.ligència dels votants ni sobreestimar la quantitat d’informació a la seva disposició”. És des d’aquesta concepció que s’ha de ben-entendre un altre dels seus mantres: “La percepció és més important que la realitat”. I per això mateix recomanava que el candidat parlés a la gent i s’expliqués.

A Napolitan no li queien els anells per dedicar temps i atenció als que ens iniciavem en aquest món apassionant de les campanyes i la consultoria, i tenia sempre un consell i ànims per a nosaltres. Crec que fins i tot que gaudia sincerament discutint amb els més joves sobre l’impacte de les noves tecnologies en les eleccions o sobre els nous reptes de les democràcies. La seva generositat a l’hora de compartir el que savia queda acreditava per les moltes xerrades que donà de forma desinteressada i per les diverses obres de divulgació que ens ha deixat.

Entre aquestes obres vull destacar un petit document que ja és un clàssic, titulat “100 coses que he après en 30 anys de treball com assessor de campanyes electorals”. Tot i que el paper ja té uns quants anys, continua sent la Bíblia dels consultors, i alhora una guia modèlica sobre com fer una bona campanya -una campanya eficaç- des d’una ética irreprotxable. He seleccionat un petit grup de recomanacions i comentaris que inclou aquell text:
-No s’han de fer promeses exagerades –especialment si es va a guanyar;
-Si els teus consells -de l’assessor electoral- no són seguits, és millor deixar-ho estar i marxar;
-Compte amb les solucions simples a problemes complexes;
-Assegureu-vos que el vostre candidat sap per què s’ha presentat a les eleccions;
-No distorsioneu la trajectòria passada del vostre candidat; el més segur és que us descobreixin;
-L’enemic del teu enemic no és necessàriament el teu amic;
-No t’enganyis ni enganyis al teu candidat;
-Es pot polir un candidat, pero no canviar-lo realment;
-Mai s’agrada a tothom;
-Actualment hi ha massa campanyes negatives, i les raons són fàcils d’entendre. És més fàcil fer que la gent voti contra algú que fer que votin per algú. Però crec que tot candidat té l’obligació de dir a la gent allò que faria si fos escollit, quines solucions té per als seus problemes.

El millor de tot és que aquesta manera noble i humana de fer política i d’orientar campanyes, a més, funciona!

D’altra banda, Napolitan era també una persona humil, malgrat el prestigi internacional de què gaudia i els honors que se li tributaven. De fet, recomanava lahumiltat com a camí de perfeccionament i avant-sala de l’èxit quan ens instava a reconèixer les pròpies limitacions, o quan ens deia “quan et sembli que ho saps tot, resulta que t’estàs equivocant” o “si es comet un error, no s’ha de tenir por a admetre-ho i intentar una altra cosa” i “No tinguis pànic als errors: succeiran”. Però la humilitat i la humanitat es feien particularment evidents quan concloïa afirmant: “Si el teu candidat guanya, es deu al seu encant, imatge i poder de persuasió; si perd, és culpa teva”, i “Sigues tolerant amb el candidat, amb la gent que col.labora en la campanya, i amb les persones amb les quals has de treballar”.

No és que a Napolitan no li interessés guanyar com al que més les eleccions que assessorava. És clar que sí, i es bolcava per aconseguir-ho, i la major part de vegades se’n sortia. Però no a qualsevol preu ni per a qualsevol causa. Tenia clar les seves línies vermelles i la seva dignitat. Per exemple, un criteri que feia servir i que personalment he intentat aplicar-me sempre era el següent: “No es té per què estimar al candidat, però al menys se l’ha de respectar”. És a dir: no treballis per a un candidat al qual no puguis respectar.

En fi, a la vista d’aquesta filosofia, és possible que amb la mort de Napolitan s’acabi una època en el món de la consultoria política, avui més lluny que mai de l’idealisme i del fair play de precursors com Joseph Napolitan. Però Napolitan serà sempre un exemple per a tots nosaltres i el seu llegat no s’apagarà mai. Gràcies, Joseph, per tot allò que ens has ensenyat i per la passió per l’ofici que ens vares encomanar. Reposa en pau.

ANTONI BIARNES