30.6.12

La Gestió per Resultats

En aquests moments de màxima preocupació per l’eficiència i per la pertinença de la despesa pública, seria bo recuperar allò que la Gestió per Resultats (GpR) pot aportar a la gestió pública ((Per cert: és curiós comprovar com el plantejament de la GpR està més interioritzat i és més utilitzat en alguns estats en desenvolupament –sovint a causa de les exigències de les institucions internacionals que els presten capital- que no pas en països avançats com el nostre. Però no ens confonguem: la GpR -com la qualitat, o l’e-administració- és rellevant per a tots!))

La gestió per resultats (o “per a” resultats, si es prefereix) és una filosofia i un conjunt de metodologies i d’eines que es basa en quatre grans subsistemes que s’han d’entendre i tractar com un tot integrat:
- El subsistema de Gestió: que inclou els components de Planejament Estratègic i Operatiu, Arquitectura Organitzativa i Programació pressupostària (en definitiva, les variables organitzacionals i de gestió que possibiliten l’orientació als resultats);
- El subsistema de Responsabilització: que té a veure amb els diferents compromisos que han d’assumir les organitzacions amb relació a la seva producció institucional, tant entre els polítics i els gestors com dins del nivell de la gestió, i també envers la ciutadania –emprant eines com els acords-programa o les cartes de servei-);
- El subsistema de Monitoreig, Control i Avaluació: o de com adoptem un sistema d’ indicadors que permiti avaluar el curs de les operacions definides en la planificació estratègica -essent la transparència un valor central en aquesta dimensió-;
- I el subsistema de Recursos Humans: el repte de conseguir que els treballadors públics ajudin a conquerir els resultats, a través de la seva sensibilització, el desenvolupament de competències, l’ús d’incentius, i l’avaluació del rendiment.

En últim terme, es tracta de posar l’èmfasi en el rendiment institucional i no pas en les normes i procediments o en els recursos. A aquest efecte, avaluem seriosament les necessitats socials (valent-nos també de la prospectiva); decidim quines necessitats ens proposem satisfer (prioritzar és el rol de la política) i identifiquem els beneficiaris de l’acció pública; configurem les corresponents polítiques i programes públics (assegurant-nos que el seu disseny és plausible); les implementem tenint en compte els diversos factors d’èxit d’aquesta etapa crítica (com la participació dels actors del polic network i de la burocràcia interna); en fem el seguiment tothora per garantir que avancem i corregir les desviacions i incidències; i avaluem finalment els productes (outputs) i impactes (outcomes) aconseguits, per treure’n noves lliçons.

Tot plegat requereix supeditar i adaptar les estructures, els procediments i l’ administració dels recursos amb què es compta a resultats establerts i compromesos prèviament. És a dir, ens organitzem i treballem en funció del que volem aconseguir, focalitzant esforços, aplicant criteris d’unitat d’acció i d’alineament organitzatiu, i utilitzant palanques. La GpR ens obliga a saber on volem anar i per què, i a saber el camí per arribar-hi i com fer que les coses passin. El benefici d’operar així: la maximització del valor públic creat, però també la convicció que es tractarà del valor públic que ens cal ara i aquí.