El Reputation Institute acaba de publicar l'estudi “Reputació d'Espanya al Món”, basat en una investigació internacional més àmplia realitzada a partir de 45.000 entrevistes online a ciutadans dels països més desenvolupats del món, l'objectiu de la qual era investigar la reputació de diversos estats preguntant als entrevistats per les seves percepcions sobre el propi país i altres nacions. El treball se centra en tres dimensions de la reputació d'un país (qualitat de vida, economia i cultura, i govern eficaç) que s'operativizen a través d'11 factors.
En l'estudi apareixen dades i reflexions interessants. Per exemple, es documenta la crisi d'autoestima que pateix Espanya: en dos anys i com a efecte de la crisi, la valoració que els espanyols donen al país ha disminuït 14 punts, comportant que l'auto-imatge (la dels espanyols sobre si mateixos) sigui pitjor que l'hetero-imatge (la que tenen en l'exterior), sobretot en els aspectes econòmics i institucionals. D'altra banda, el document descriu un escenari de clar-obscurs quant a la imatge internacional de l'Estat: d'una banda, Espanya obté una avaluació positiva en l'exterior sobre la base de variables com l'estil de vida, les possibilitats d'oci i entreteniment, l'entorn natural, el benestar social del que gaudeixen els seus ciutadans, el fet de ser vist el país com un participant responsable de la comunitat internacional, i la cultura. En canvi, factors com l'entorn econòmic, la qualitat dels productes i serveis espanyols, i sobretot la capacitat d'innovació tecnològica i l'existència de marques i empreses d'èxit associades a Espanya són percebuts críticament.
Altres resultats significatius de l'estudi són que en el rànquing de països en funció de la seva reputació (resultat de les valoracions emeses pels enquestats quant a l'admiració, respecte i confiança que els mereix cada país analitzat), Espanya ocupa el dotzè lloc d'un total de 40, obtenint 67,5 punts en una escala que va de 0 a 100. No és una mala posició, però al mateix temps hem d'afegir que Espanya recull percepcions negatives en alguns països llatinoamericans com Xile, Perú i Brasil, de manera que la reputació d'Espanya a Llatinoamèrica és pitjor que en la Unió Europea, i pitjor que la de la majoria de les potències de la Unió Europea.
Per factors, els únics aspectes que situen Espanya entre els deu primers llocs dels respectius rànquings són els relatius a “oci i entreteniment” (3r), “estil de vida” (6è) i “cultura” (7è). En canvi, Espanya ocupa els llocs 20è en “tecnologia”, 18è en “qualitat de productes i serveis”, 17è en “marques i empreses reconegudes”, i 16è en “entorn polític/institucional” i en “entorn econòmic”.
Per cert, en la dimensió política, quant a la qualitat de les institucions, Suïssa és la nació que rep la millor puntuació, seguida dels països nòrdics (Suècia és segona,i Noruega i Dinamarca 4es i 5enes, respectivament). En l'extrem contrari, tancant el rànquing apareixen Iran (40) Colòmbia (39), Ucraïna (38) i Xina (el sisè país pitjor valorat). Per la seva banda, Espanya ocupa aquí la 16a posició. I a propòsit: els espanyols són especialment autocrítics amb l’ “entorn polític/ institucional” de l'Estat, que valoren gairebé un 15% pitjor de com és valorat pels ciutadans del G-8.
Totes aquestes dades són rellevants i haurien de conduir a l'acció, perquè la gestió de la imatge de qualsevol territori (un municipi, Catalunya...) és imprescindible des del moment que té un impacte clar en la predisposició de la gent a visitar aquest territori (o aconsellar altres a fer-ho), invertir en ell, comprar productes o serveis originaris en aquesta zona, o viure i treballar en ella. Llavors, com fer-ho? Tal com s'explica en l'informe, la gestió de la reputació consisteix en el maneig del balanç entre realitats i percepcions: quan la realitat és millor que la percepció en alguna de les variables que influeix en la reputació, ens trobem davant una oportunitat de comunicació. Per contra, si la realitat és pitjor que la percepció, ens trobem en una situació de risc reputacional, que pot acabar en una crisi. Per tant, alguns factors cal treballar-los des de la comunicació (quan és millor la realitat que la percepció) i altres han de ser objecte de projectes que canviïn i millorin la realitat.
En aquest context, i sempre segons el Reputation Institute, la imatge d'Espanya està per sota de la seva realitat com a país (mesurada objectivament), i això significaria que les percepcions penalitzarien a Espanya en els índexs de competitivitat internacionals com el del WEF, restant entorn d'un terç de valor en la ‘borsa’ dels valors de la marca-país. En particular, Espanya necessitaria treballar en la comunicació de la seva capacitat econòmica, tecnològica i empresarial, ja que aquestes són les principals debilitats percebudes a l'exterior (i, segons l'informe, això no fa justícia a la realitat del desenvolupament econòmic espanyol).
Posts
