Prendre bones decisions en l'àmbit públic: qüestió de glucosa

Sempre havia pensat -i tenia teoritzat- que una de les raons per les quals no anem prou bé és perquè aquells que prenen les grans decisions - polítics, empresaris, directius i, en general, gent de poder- no dormen les hores suficients, mengen malament, salten d'un tema a un altre constantment i practiquen el pensamentus interruptus (no poden estar deu minuts ocupats en quelcom sense ser interromputs). En aquestes condicions, difícilment es pot decidir encertant-la sempre… La veritat és que tampoc ajuda gaire a què els membres de les elits excel.leixin en l’art decisòria el fet que, a més, estiguin rodejats d'aduladors, i que sovint cedeixin a la temptació de prioritzar els propis interessos sobre els col.lectius, però això ja és un altre tema…

La lectura del llibre "Memètica", de Delia Rodríguez em confirma la meva intuïció inicial i m'aclareix els mecanismes de causalitat que hi ha darrera les males decisions. Explicat resumidament i simplificada, resulta que tots tenim una capacitat limitada de prendre bones decisions, i molts líders l’esgoten massa aviat. Alguns de més lúcids, però, intenten economitzar aquesta capacitat: per exemple, us heu preguntat mai per què Obama porta sempre vestits grisos o blaus? Segons confessa ell mateix, per reduir la quantitat de decisions que pren al llarg del dia i així fer-ho millor quan s’hi posa. En declaracions a Vanity Fair, el president americà se sincera: “No vull prendre decisions sobre menjar o vestir, perquè tinc moltes altres decisions a prendre”. I afegeix: “Necessites concentrar l’energia que utilitzes per prendre decisions. Necessites crear-te una rutina per a tu mateix. No pots estar distret al llarg del dia per les coses trivials”.

En una línia argumentativa semblant, Delia Rodríguez ens informa dels descobriments del psicòleg Roy Baumeister en el sentit que el simple acte de prendre decisions degrada l’habilitat per prendre decisions posteriors. En efecte, es produeix un ‘Esgotament de l’ego’: la força de voluntat és una reserva de la qual cada decisió quotidiana es va alimentant fins que s’esgota i llavors perdem el nostre autocontrol (de manera que, un cop passa això, és fàcil que hom acabi sopant pizza i veient la tele fins a altes hores... o decidint d’esma el destí de milions d’euros i de milers de persones).

Què es pot fer per evitar aquest parany i decidir estant en plena forma? Hom pot fer com l’Obama, i reservar-se per als moments i temes importants. Però també hi ha l’opció de consumir glucosa: i és que -ens explica la Rodríguez- quan s’està ocupat cognitivament o exercint autocontrol, baixen els nivells de glucosa a la sang, i quan aquests nivells estan baixos la nostra força de voluntat decreix. A sensu contrari, es pot millorar la força de voluntat -requisit necessari, tot i que no suficient, de tota decisió digna d’aquest nom- a traves del consum de glucosa. Ho repeteixo: de glucosa! (els altres tipus de consums als quals els governants i executius recorren a vegades -ens en faríem creus!- no són tan recomanables...)

Dormir és una altra de les formes més senzilles de reduir les demandes de glucosa del cos. Per tant, el secret del bon decidor està en menjar bé, descansar les hores preceptives, no estressar-se innecessàriament (la meditació i la capacitat de relaxar-se són a aquests efectes molt útils) i concentrar-se en els assumptes importants de debò. I si no ho sabem o no ho podem fer així, al menys siguem conscients que llavors no es donen les circumstàncies òptimes per a prendre decisions, i ajornem-les. En resum, desconfiem dels líders amb massa panxa, que fan ulleres i que fumen o beuen inmoderadament, i prenem com a model de decisor savi el Dalai Lama.