Pecats del Sector Públic: 6) La falta d'Austeritat i d'Eficiència

Tenint en compte el sacrifici que s’imposa als ciutadans i a la comunitat en el seu conjunt cada vegada que el món públic s’apropia de recursos privats (en el nostre país, un 40% del PIB, la qual cosa determina un drenatge de riquesa que comporta un innegable cost d’oportunitat i que desincentiva l’esforç), el bon govern passa per la destinació de tots els recursos que gestionen governs i administracions a generar valor i per minimitzar la part d’ells que es consumeixen internament, en el procés. En conseqüència, l’actuació pública ha de caracteritzar-se per l’economia de mitjans, l’esforç per l’eficiència i una austeritat exemplar, ja que precisament perquè els diners són de tercers s’han d’administrar amb major cura encara que els diners propis.

Aquesta no ha estat la pauta que a molts països, entre els quals el nostre, s’ha seguit els darrers anys, en què la bonança econòmica assegurava abundància d’ingressos al sector públic. Ara, però, amb la crisi i els seus efectes (caiguda dels ingresos, descontrol del dèficit, increment de l’endeutament, augment de les necessitats…) es generalitzen les retallades pressupostàries i es multipliquen els esforços per estalviar i prioritzar. Si aquests intents de rebaixar ‘mitxelins’ tenen continuïtat, benvinguda haurà estat la crisi, però si tot plegat és només com la penitència post-excessos de Nadal que s’oblida al cap de quatre dies, malament rai.